COMPARTIR I DISTRIBUIR ARXIUS

YOUTUBE: Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005.[3] Va ser adquirit per Google Inc. l'octubre de 2006 a canvi de 1650 milions de dòlars i ara opera com una de les seves filials. YouTube fa servir un reproductor en línia basat en Adobe Flash per mostrar el seu contingut (tot i que també pot ser un reproductor basat en l'estàndard HTML5, que YouTube va incorporar poc després que la W3C el presentés i que és suportat pels navegadors web més importants). És molt popular gràcies a la possibilitat d'allotjar vídeos personals de manera senzilla. Allotja una varietat de clips de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals. Malgrat que les normes de YouTube impedeixen pujar vídeos amb drets d'autor, aquest material existeix en abundància, així com continguts amateur com videoblocs. Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també inserits en blogs i llocs web personals fent servir API o incrustant codi HTML.

FLICKR: És un lloc web gratuït que funciona com a una xarxa social, i que permet emmagatzemar, ordenar, buscar, vendre i compartir fotografies i vídeos en línia. Va ser desenvolupat per Ludicorp el 2004, una empresa fundada el 2002 a Vancouver (Canadà). El març del 2005, Flickr i Ludicorp foren comprades per Yahoo!. Actualment Flickr compta amb una important comunitat d'usuaris que comparteix fotografies i vídeos de creació pròpia. És un servei molt utilitzat pels bloggers com a dipòsit de fotos per allotjar imatges que incrustar als blogs i altres mitjans socials.

NAPSTER: Era un servei de distribució d'arxius de música (en format MP3) i pioner de les xarxes P2P d'intercanvi creat per Shawn Fanning. La seva popularitat va començar durant l'any 2000. La seva tecnologia permetia als aficionats a la música compartir les seves col·leccions de MP3 fàcilment amb altres usuaris, la qual cosa va originar protestes de les institucions de protecció dels drets d'autor. El servei va ser anomenat Napster ("dormilega") pel pseudònim de Fanning (es diu que acostumava a fer moltes migdiades). La primera versió de Napster va ser publicada a finals del 1999. Va ser el primer dels sistemes de distribució d'arxius P2P de popularitat massiva, era una xarxa centralitzada, ja que utilitzava un servidor principal per mantenir la llista d'usuaris connectats i els arxius compartits per cada un d'ells. Les transferències d'arxius, però, eren realitzades entre els usuaris sense intermediaris.

BITTORRENT: BitTorrent és tant una aplicació client de distribució de fitxers pel sistema d'igual a igual (P2P), com el propi protocol de compartició de fitxers, que van ser creats pel programador Bram Cohen. BitTorrent està dissenyat per distribuir àmpliament grans quantitats de dades sense haver de dependre de costosos recursos de servidors i amplada de banda. Segons CacheLogic, BitTorrent és el responsable del ~35% del trànsit a Internet.[1] L'aplicació BitTorrent original estava implementada en Python i el seu codi font va ser publicat amb la llicència de codi obert BitTorrent (una versió modificada de la Llicència de codi obert XMPP/Jabber). Hi ha nombrosos clients compatibles amb el protocol BitTorrent, escrits amb una gran varietat de llenguatges i per a diverses plataformes.

KAZAA: KaZaA és un client P2P desenvolupat pels programadors Ahti Heinla, Priit Kasesalu i Jaan Tallinn[1] i pels empresaris de Skype i de The Venice Project (rebatejat Joost), Niklas Zennström i Janus Friis. Els tres companys estonians són igualment en l'origen del programari Skype. KaZaA es connecta sobre la xarxa FastTrack, caracteritzada per la seva arquitectura descentralitzada. Fa alguns anys FastTrack era considerada com la xarxa P2P més utilitzada del món.